Ciudades Sostenibles
















Ver registros a la vez.        Total encontrados: 20

Páginas: 1 2 3 4

Ponencias y videos de la conferencia sobre renovables del 11 de abril en Valencia

Vídeo de Petra Jebens

Víideo de Marcelino Bayarri

Vídeo de Ismael Caballero

Vídeo de Vicente Blanca

Fecha alta: 11/04/2008


Ponencias de la conferencia sobre bioconstrucción del 4 de abril en Valencia


bio_4abr_petra_valencia.pdf

bio_4abr_ismael__climatizacion_natural.pdf

bio_4abr_Singhoffen_bioconstruccion.pdf

bio_4abr_Nils_cemento_valencia.pdf

bio_4abr_lola materiales.pdf

Fecha alta: 04/04/2008


Ficha de inscripción a las jornadas de Valencia

Para acudir a las jornadas sobre bioconstrucción en Valencia, por favor descarga el documento y envíanoslo rellenado a: rosaurapuig@hotmail.com.

FICHA inscripciones Valencia.doc

Fitxa inscripció 11 d´abril.doc

Fecha alta: 06/03/2008


Folleto de la conferencia sobre bioconstrucción en valenciano

folleto_valencia.pdf

Fecha alta: 06/03/2008


Bioconstrucció: edificis amb vida

Tota activitat humana ha de partir del reconeixement i la dignificació de la nostra fràgil i amenaçada casa terrestre, la nostra única i comú llar, el que a la vegada exigeix la responsabilitat moral, política i tècnica de preservar-la i protegir-la en òptimes condicions per a la salut, la felicitat i el futur. La nostra interdependència amb la natura ha d"expressar-se en els hàbitats construïts mitjançant la posada en pràctica dels valors de respecte i cura cap a ella i cap als éssers vius que l"habiten. Una nova consciència i cultura planetàries podria ampliar i orientar el nostre sentiment de pertinença i de connexió amb la Mare Terra cap a formes de viure més pacífiques, justes i saludables.  Les vivendes i edificacions també deuen adaptar-se a les nostres necessitats més vitals com si foren una segona pell, i deuen procurar-nos el refugi i la salut que necessitem.

La Bioconstrucció es una forma de construir respectuosa amb els éssers vius i amb els ecosistemes terrestres que afavoreix els processos evolutius dels éssers vivents i la biodiversitat garantint els seus equilibris dinàmics i la seua capacitat autogenerativa. Amb les pràctiques bioconstructives es minimitza els danys ambientals mitjançant una sabia gestió del sol, l"aigua, l"aire, l"energia i els residus. Mitjançant la generació i regulació eficient dels recurssos gastats en les edificacions s"evita la contaminació i l´esgotament dels bens naturals, i a la vegada s´aconsegueixen uns hàbitats més salutables i comodes en armonia amb l´entorn biofísic.

1) Edificar en llocs sans i respectuosos. Els edificis estàn en el lloc adequat quan s´evita la proximitat a fonts emissores de contaminació elèctrica, electromagnètica, química i acústica, com ho son les fabriques contaminants, les grans vies de transport, les xarxes d´alta tensió, les subestacions i centres de transformació, etc. L"edificació i els assentaments geobiològics no ha de donar-se sobre falles geològiques ni sobre corrents d´aigua, ni en els llocs on es pose en perill algun ecosistema valuós. Si ja s´ha construït en una ubicació no apropiada es deurien prendre mesures preventives i compensatories en qualsevol modificació i rehabilitació per a minimitzar els perills i danys.

 

2) Cases que fan les paus amb l"entorn pròxim. Les edificacions no han de significar una ocupació autoritària del lloc sinó una integració que tinga en compte la morfologia i les necessitats del terreny, les construccions adjacents, els estils arquitectònics tradicionals i les formes constructives, els estils arquitectònics tradicionals i les formes constructives de la zona. La gran majoria dels edificis deuen ser "dignes membres del coro" en lloc d"aïllades "prima donas".

3) Construccions amb disseny personalitzat. La vivenda i edificis han de servir a les necessitats dels usuaris mitjançant la comunicació continuada amb el projectista. Es procurarà tindre cura de l´efecte "ona de forma", evitant els elements excessivament rectilínelinees  i amb cantons pronunciats. Tampoc són convenients els materials molt rígids i tensionats, i les grans llums es poden salvar amb arcs, bòvedes, etc. Les proporcions espacials, així com les formes i colors juguen un gran paper en l´harmonització del lloc.

4) La sabia orientació i distribució dels espais construïts. A la creació d´espais s´integren els criteris funcionals de distribució de serveis junt a les consideracions bioclimàtiques i d´estalvi energètic. Es perseguirà en la mida de les possibilitats una bona orientació amb cambres que es gasten poc al Nord (garatge, dispenses, escales, ...) i zones de dia cap al Sud. Es projectaràn acristallaments per al màxim aprofitament tèrmic i lumínic mitjançant parets i sòls d´alta inèrcia térmica. Una especial atenció als llocs de descans exigeix evitar que en la vertical dels mateixos transcòrreguen conduccions d´electricitat, aigua o de qualsevol altre tipus.

5) Els edificis que respiren. La respiració urbana s´afavoreix amb l´ús de materials salutables, biocompatibles e higroscòpics que faciliten els intercanvis d´humitat entre la vivenda i l"atmosfera. Els materials gastats deuen ser de la zona i han de ser el menys elaborats possible, deuen trobar-se prop de l´obra i no deuen contindre elements nocius com el poliuterà, cloro, PVC...

Els conductes de sanejament de gran diàmetre poden ser de ceràmica amb conexions de cautxu, i els de xicotet diàmetre de polipropilé (PP), de polibutilé (PB), o de polietilé (PE). Amb aquests materials sense PVC les conduccions son més estables, flexibles, duraderes i menys sorolloses. Per a les conducciones elèctriques hi ha cables lliures d´halogens i sense PVC, així com tubs- tirabuixó de polipropilé. S´evitaràn els aïllaments i pintures de porus tancat, plastificats, elements retenidors de pols electrostàtica (moquetes, sòls plàstics...) i els materials que emiteixen gassos tòxics a la seua combustió.  Es deuen utilitzar pintures al silicat, a l´aigua, oli de llinossa, clofonia, ceres naturals, etc. I per als elements decoratius el millor són els tractaments de fusta, lluits, enfoscats. En els elements estructurals es deuen gastar ciments naturals o cal hidràulica. L´ús de l´acer deu restringir-se a l´imprescindible i deurà ser convenientment derivat de la terra. Es sol abusar del formigó armat en elements estructurals com bigues, pilars i forjats, sobre tot en les biguetes pretensades que contenen acer amb una tensió-torsió permanent, però el formigó armat pot substituir-se per murs autoportants, pertxes, arcs i bòvedes.

 6) Més qualitat de vida amb un ús racional del formigó armat. Hi ha moltes raons per a evitar, en la mida de lo possible, l´ús del formigó armat. Per un costat, l"acer que li dona la rigidesa també crea tensions internes (sobretot a tracció) i altera el camp magnètic natural. Açò afecta a la glàndula pituïtària, responsable de la secreció de melatonina durant la nit, moment especialment sensible per al nostre organisme, doncs es quan deu regenerar-se. Aquestes tensions a més perduren en el temps alterant el camp vibracional. A més a més, el ciment de tipus Portland està compost per cendres volàtils i escòries siderúrgiques que fan malbé en diversos sentits la salut ambiental:

″  A l"elevar el potencial elèctric i radioactiu (degut a que es fornejat a més de 1450 ºC) afavoreix la conducció del gas radó (gas radioactiu) que apuja des del subsòl (sobretot on hi ha roques i mants granítics) i s"acumula en els espais inferiors de les vivendes.

″  El ciment, a més de tindre un cost energètic elevat (1.23 Kw/Kg), té una vida útil més curta del que s"espera, sobretot en aquells llocs exposats a l´alta conductivitat, com ho son els ciments, quelcom a l´estar enterrats es troben en presència de l´humitat i alta conductivitat, accelerant la descomposició molecular per "par-galvànic" i provocant la prematura oxidació de la ferralla en un lloc inaccessible , com ho es la cimentació, i del que no ens adonem fins que apareix un sinistre estructural.

Les alternatives al formigó armat passen per la cal hidràulica armada amb bambú o acer inoxidable. En aquells casos que siga difícil adquirir cal hidràulica es pot substituir per ciments naturals lliures de cendra volàtils i escòries siderúrgiques (com son per exemple els ciments "Tigre", "Pront de la casa Vicat", "Puma", "Zumaia" o el "Mallorquin"), o en el seu defecte el ciment blanc BL-1A.

7) Cases amb un ús complexe i eficient dels recurssos naturals. Amb un estudi dels recurssos del lloc es determinen els elements naturals útils sense limitar la seua perdurabilitat. Són factors a valorar: la climatologia, la insolació, la geologia e hidrologia, la pluviometria, els vents dominants, la Biomasa forestal, els ecosistemes.

L´aigua es l´element primordial que condiciona la tria d´un asentament i avui en dia es un recurs escàs. Per tant, es tindrà una especial cura amb el tractament de l´aigua, la seua captació, acumulació, ús, depuració, reutilització, i el seu entorn al medi natural.

La captació es convenient fer-la en una mina horizontal, del contrari hem de cercar el nivell freàtic o una vena d"aigua, o bé canalitzar i acumular l"aigua de pluja. Els dipòsits d"aigua deuen trobar-se protegits de la llum i del calor, deuen construir-se amb materials naturals, i el seu ús deu ser responsable i auster. Es recomanable una separació eficient entre les aigües grises (lavabos, fregadora, dutxes) i les aigües negres (inodors), per a depurar-les de forma biològica amb posterior reutilització.

Es tractarà d´aprofitar la llum solar (insolació) com a element primordial d´il·luminació i com a font d´energia per al calentament de paràmetres i col·lectors solars. De la mateixa manera, es pot produïr electricitat amb panells fotovoltàics. Es tindran en compte els vents dominants, la seua intensitat, direcció i temporalitat per adoptar sistemes de climatització basats en el principi de "pressió diferencial en conductes de ventilació i refrescament" també s´evitaràn possibles afeccions col·locant pantalles biològiques. Per a la climatització natural es faran servir elements com són les masses forestals, llacunes, sunths termosolars, hivernacles, cobertes verdes, etc. Han d"utilitzar-se energies renovables aprofitables en eixe lloc específic (com aerogeneradors, turbines hidràuliques, panells solars, biomassa, etc.) i també s´han d´aprofitar els materials constructius del lloc.

8) Edificis que produeixen i consumeixen energia a favor del clima. Les formes de construcció contraries a la destrucció del clima terrestre utilitzen sistemes de captació solar passiva, galeries de ventilació controlada i sistemes vegetals hídrics com a reguladors de la temperatura i de l´humitat. També es útil la ventilació per sunt termosolar i amb alers amb disseny adequat. Els murs autoportants aporten inèrcia tèrmica amb aïllament cap a l´exterior. En façanes amb forta insolació són aventajoses les pantalles ventilades, la vegetació perenne al nord i la caduca cap al sud, est i oest. Si la climatologia ho permet és convenient incorporar cobertes vegetals inundables. Els atomitzadors per a l´estalvi de l´aigua en les aixetes i els que s´utilitzen per a dutxar-se deuen ser termostàtics.

L´equipament del mobiliari també deu ser de baix impacte ambiental i amb disseny ergonòmic. Els electrodomèstics han de ser de baix consum elèctric, baixes emissions electromagnètiques i ioniques i nuls en emissions microones i ones gamma, etc. I han de tindre una pressa de terra adequada que no emitesca gassos  nocius i que els seus elements envolvents siguen naturals. A més de la disposició òptima del mobiliari, també és important el domini de formes i contorns geomètrics.

9) Construccions amb energia neta i descentralitzada. Després de l´estudi dels recurssos naturals del lloc i de les necessitats individuals, socials i ambientals a cobrir es determinen els sistemes per a obtindre l´energia necessaria. Alguns exemples son:

-         SOLAR-TÈRMICA amb panells plans, concentradors o tubs de buit per a l´aigua calenta sanitaria i donar recolzament a la calefacció. També podem produïr fred amb energia solar, geotèrmica, biomasa o biogas, mitjançant màquines d´absorció.

-         Amb forns solars i/o concentradors parabolics s´obté l´energia necessaria per a la cocció dels aliments en més d´un 75% dels dies.

-         GEOTÉRMICA en els llocs amb el sol templat que tinguen pròxima alguna vena magmàtica i/o vapor procedent del subsòl, mitjançant intercanviadors per a tot tipus de tractaments tèrmics com els que cobreix la solar tèrmica.

-         BIOMASA procedent de residus agroforestals per al recolzament a la Solar-Tèrmica.

-         BIOGAS procedent dels digestors anaeròbics de les EDAR per al recolzament de la Solar-Tèrmica.

-         SOLAR FOTOVOLTAICA per a la producció d´electricitat.

-         HIDRÀULICA per a la generació d´electricitat i per a les màquines que requeresquen d´una força motriu. El seu ús deu considerar-se restringit a aquells llocs on el seu impacte ambiental siga mínim.

-         EÒLICA, són similars funcions que la Hidràulica. El seu ús deu restringir-se a aquells llocs on el seu impacte ambiental siga mínim.

10) Edificis que reciclen amb la recuperació de residus i la depuració d"abocaments. És important la separació de residus en origen, un programa de reciclat, i si és possible la reutilització dels sòlids inorgànics així com el compostatge dels sòlids orgànics. Cal donar una especial atenció a la depuració de les aigües residuals per a la seua posterior reutilització. En els llocs amb gran escassetat d´aigua s"han incorporar sistemes de deshidratació orgànica o "WCs secs" amb el seu posterior programa de compostage.

Fecha alta: 04/03/2008


Páginas: 1 2 3 4