Justicia social










Ver registros a la vez.        Total encontrados: 7

Páginas: 1 2

La Directiva de Retorno es represiva

La Directiva de Retorno de la Unión Europea, para determinar las normas europeas para la devolución de inmigrantes irregulares, se discutió y se aprobó en el pleno del Parlamento Europeo el miércoles pasado en Estasburgo. Yo fuí uno de los 5 diputados europeos de los 54 españoles en el Parlamento Europeo que votamos en contra de esta normativa indigna.

 

 Es verdad que nos hace falta una política europea de inmigración pero esta propuesta es represiva e inhumana. No habla de organizar la inmigración o de la protección de los más débiles, solo de expulsar a millones de personas en tiempos de crisis económica. Es una propuesta de "usar y tirar" para los tiempos económicos de vacas flacas. 

 

 La Directiva debilitará la garantías legales de los inmigrantes en países como  España, que tienen actualmente un marco más garantista. Uno de los aspectos más criticables de la Directiva es la posibilidad legal de encerrar durante 18 meses a adultos o incluso a menores por el simple hecho de no poseer papeles

 

Además, es inaceptable  de prolongar la detención si el país de origen no coopera en mandar los papeles correctos. En la práctica esto significará que cuanto más dure la detención más difícil será el regreso del inmigrante.

 

Especialmente negativo es la propuesta de permitir la deportación de una persona inmigrada a su "país de tránsito".  Significará mandar desde España a muchas personas africanas subsaharianas a Marruecos donde pueden ser encarceladas o sufrir una situación muy precaria.


Es profundamente injusto e inhumano prohibir la entrada al UE durante 5 años a personas que simplemente han venido a Europa para visitar a un miembro de su familia. La regla no toma en cuenta las circunstancias familiares de cada individuo al prohibir la entrada a la UE.

 Esta Directiva puede suponer una ligera mejoría en algunos países de la Unión pero en general impone el denominador común más bajo y elimina muchas garantías legales que todavia existen en países como España.

Fecha alta: 23/06/2008


L´ICEBERG DE LA PUNTA I EL REALLOTJAMENT DE ZAPLANA

Isabel plora al veure avançar les maquines destructores sobre els camps que els seus avantpassats han conreat i han enriquit durant generacions. El seu marit pregunta com podrà regar si arriben a trencar a la sèquia. Ningú no té el valor de respondre. Els gats de Maruja, nerviosos, s´amaguen pel soroll i el moviment frenètic de veïnat, periodistes i obrers. Dotzenes de policies escorten al bulldozer que s´apunta a una vella alqueria. S´emporten detingudes a tres persones més que seien pacíficament davant de la pala. Salálus rep una bestial pallissa. Enmig d´una terrible gelor i la impotència, la magnitud de la tragèdia de l´horta de La Punta pren cos i ànima. Perquè és un mes d´agost gelat a La Punta. La tardor arriba molt prompte. Ja cauen les fulles per la última volta, i ja s´arreplega l´última ceba tendra de mil anys de collites. Perquè un canvi climàtic sobtós està provocant l´extensió d´una tundra estèril de carreteres, contenidors i més i més asfalt sobre l´horta on no sobreviuen ni les cebes ni les carxofes.

 

La delicada i complexa catifa verda de plantes, persones i caliu de l´horta deixen pas definitivament al càlcul fred i simple d´uns quants. Apreciem com el nou iceberg de ciment de La Punta s´aparta de l´horta igual com s´allunyen el blocs de gel de l´antàrtic. Són senyals vitals perillosos d´uns canvis fatals per als valencians i per totes les persones. Quina llàstima que rebem l´avís quan ja hi ha conseqüències irreversibles.


 

Mentres, una curiosa casualitat és que, durant els mateixos dies, Eduardo Zaplana haja trobat reallotjament i nova ocupació, inclús abans que els veïns i les veïnes de La Punta. Ha deixat la presidència de la Generalitat amb el mateix somriure optimista amb el que va convertir-se en el molt honorable fa sis anys. I amb la mateixa indiferència que el seu govern ha tractat als valors culturals i ecològics de l´horta -i al país en general-. Deixa una estela de terra cremada i uns armaris plens d´esquelets que segurament passaran factura al seu partit.   


 

Però, si per Zaplana la Generalitat ha sigut un campament de base temporal per poder escalar a la cimera del Govern Central, les terres i les cases de La Punta tenien unes funcions molt més singulars i permanents. La catàstrofe personal i colálectiva a que s´enfronta el veïnat de La Punta no es pot resoldre amb uns pisos de VPO o mil euros més o menys en les expropiacions (encara que mereixen el millor tractament possible), ni tan sols una oficina en la Castellana. Tot el contrari a la felicitat amb que Zaplana ha abandonat a la Generalitat, és ben segur que les famílies de La Punta deixaran a les seues cases i camps amb el cor trencat i un dolor immens que durarà molts anys. Zaplana vola a Madrid i oblida de València en un no res i a nosaltres, en canvi, ens omple la tristor i la ràbia de la pèrdua de l´última gran illa d´horta històrica de la ciutat de València.  

 

Sembla ser un hàbit malsà ser un poquet sensible pel futur d"esta terra. ¡Quant de patiment ens toca encaixar! Només ens queda el remei de que més persones poguen aprendre de la pedagogia de la catàstrofe i treure les lliçons polítiques més o menys assenyades. Hem de triar entre més destrucció de vida, cultura i terres o un reallotjament massiu dels actuals llogaters del Palau de la Generalitat. Si no, creixerà encara més la immensitat de l´iceberg de La Punta.

 

Fecha alta: 26/02/2008


Escoles de Qualitat o la Ley de Calidad

L´obertura del curs escolar ens hauría fer reflexionar sobre el futur del sistema públic educatiu. Tothom estem d´acord que cal canvis profunds en les nostres escoles i que urgeix donar nou impuls a l´educació pública. Però la «La Ley de Calidad» del govern del PP no pot sino empitjorar la situació, espentant l´escola encara més pel camí de la meritocràcia classista, basada molt més en el examen que en el coneiximent, consolidant una doble xarxa segregadora que perilla en eixamplar les diferencies socials. Si el paper de l´escola pública ha de ser crear una ciutadania crítica amb valors democràtics i d´impartir uns coneiximents bàsics universals dubtem que «La Ley de Calidad» vaja a complir amb aquests objectius. Aquest tipus de reformes neo-liberals, també les va imposar la Sra. Thatcher a Gran Bretanya i els Republicans als Estats Units, amb les conseqüencies negatives ja prou conegudes. 

Els problemes de l´educació existeixen i son molts. La societat canvia a tota velocitat impulsada per fenomons com les noves tecnologies, uns nous marcs familiars i la immigració. Cada volta els coneiximents provenen d´àmbits diferents i contradictoris. La televisió és un element distorsionador que sovint reflecteix una realitat sense valors. L´autoritat de mestres, pares i mares sobre els fills i les filles no està tan clara com temps enrere; ara es tendeix a fugir del conflicte enlloc de gestionar-lo o resoldre-lo. En alguns llocs el procès migratori ha estat ràpid sense mecanismes d´acollida i integració i, a voltes, la doble xarxa (pública-concertada) provoca un dualisme que condemna a alguns centres a ser guetos de minories ètniques o socials marginalitzades. 

No hi ha solucions fàcils però les iniciatives poden ser múltiples. Començem per dur a la pràctica la LOGSE amb tots els mitjans financers necessaris ‹estem molt lluny del nivell de despesa educativa d´altres països europeus. Encetem un programa de reconeiximent social del professorat, una millora de la formació inicial i continua, el foment i recolzament de l´autonomía curricular de projectes de centre experimentals i l´augment del professorat de reforç i de especialitats. 

Però els canvis necessaris no els podem deixar en mans de l´administració de la Generalitat ni de l´Estat Central. Cal un cop de timó i que siga la societat organitzada la que faça les propostes de canvi. Caldría convocar una gran convenció educativa valenciana, com a un instrument aglutinador de pares i mares, estudiants, sindicats, professorat, moviments de renovació pedagògica, per avaluar el sistema educatiu valencià i que, a partir de detectar els problemes concrets, proposar les solucions necessàries. Hem de crear un gran debat i un ample moviment social que reflexione i propose un altre futur per l´educació pública valenciana. El món educatiu i la societat han de prendre l´iniciativa. 
 

Fecha alta: 26/02/2008


Apuntes de Reflexión sobre el futuro de política europea verde

RETIRO ANUAL DEL, GRUPO VERDE, MARSELLA 17-19 OCTUBRE

La difícil búsqueda de una Europa Social

Una de las razones del desencanto con el proyecto europeo ha sido la percepción por parte de muchas personas de que la Unión Europea no protegía a sus habitantes de las consecuencias no deseadas de la globalización: la precariedad, la erosión de la protección social, las deslocalizaciónes de empresas, la entrada de productos  extranjeros muy baratos… Hay un sentimiento extendido de que una UE, en proceso de continua e ilimitada ampliación, sacrifica a la armonización de la protección social en aras de la estabilidad, la competitividad y más globalización económica. En otras palabras, que la UE se está convirtiendo en una especie de mercado libre glorificado capaz de garantizar la paz pero con objetivos sociales y ambientales cada vez más modestos.  Con un presupuesto raquítico sin una fiscalidad propia y con muy poca ambición política en cuestiones sociales no podemos albergar mucho optimismo.

apuntes_de_reflexion.pdf

Fecha alta: 09/07/2007


LA INMIGRACION AFRICANA

1. Inmigración necesaria y no traumática 

España tiene capacidad económica, ambiental y social para integrar a más personas inmigrantes y en mejores condiciones. Las migraciones son movimientos humanos que han tenido lugar durante toda la historia y por muchas diversas causas, no son fenómenos modernos ni aislados, y son hoy una realidad que hay que reconocer y ha de ser tratada con normalidad, sin miedo ni campanas sensacionalistas.  

inmigracion_africa.pdf

Fecha alta: 20/02/2007


Páginas: 1 2